Són les 7 del matí i a Mollerussa ja hi fa una calda que no es pot aguantar. En Jimmy surt de casa i es prepara per un matí ple d’aventures, com sempre. Agafa la seva bossa, les seves inconfusibles ulleres i se’n va cap a “La Serra”. Amb el bram de la moto que dóna inici a un trajecte quotidià i mentre creua Mollerussa, pensa en el seu pròxim destí: he anat a molts llocs, però avui em ve de gust anar a veure a uns vells amics!

Dit i fet. A l’arribar a “La Serra”, entra en el seu biplaça i a començar l’aventura!

Es fica els auriculars i el cor li comença a bategar més fort mentre encén el motor. L’adrenalina li corre a gran velocitat per dins del cos, des dels peus, fins a la punta dels dits de les mans. Una sensació que té des de fa temps, però que la gaudeix cada cop que es disposa a volar. El so del motor, les hèlices que remouen l’aire amb força, però sobretot la sensació de no tocar terra i que l’estómac se li encongeixi és la passió que el fa viure, que el fa gaudir de l’experiència com el primer dia.

Redirigint l’avioneta, la posa de cara a l’oest del país. Preparat per sobrevolar un paratge al que no estem molt acostumats a les nostres Terres de Ponent, que són ben verdes a l’estiu. Anem al desert i no cal anar al Sàhara, en tenim un de més a prop, el desert dels Monegros: situat a la vall de l’Ebre, a l’Aragó.

Durant el passeig, passem per sobre d’Alcarràs i gaudim d’una vista privilegiada de tots els camps fruiters i sobretot, del circuit de carreres que des d’aquí dalt s’aprecien ben bé el revolts que dóna.

Imatge aèria del Circuit d'Alcarràs

 

En busca d’un aeròdrom als Monegros, fem parada a Tardienta als amics ‘Uiui’, als amants de la cervesa artesana, als propietaris dels dromedaris més trempats de tot Monegros… Un poble en el bell mig del desert, amb uns 1.000 habitants on la temperatura mitjana anual del municipi és de 13,5ºC. Hi ha una gran variació tèrmica entre estacions; a l’estiu les temperatures arriben als 39 o 40 ºC (Quins bots amb l’avioneta!!!), mentre que a l’hivern baixen fins als -10 ºC. Una característica singular dels deserts. Que ja us ho diem, no cal anar al Sàhara!

Quan arribem, ens reben d’una manera immillorable i ens diuen que a Tradienta també s’hi troba un Hotel en una cova.

L’hotel, excavat dins d’una muntanya, però on no hi falten comoditats. Està enclavat dins de l’Aeròdrom de Tardienta, on també compta amb aeroport privat.

Imatges aèries de Tardienta

No hi farem nit, però si que ens quedarem una bona estona al acollidor bar del seu aèrodrom tot comentant anècdotes que només el pilots entenem (humor ‘ultra-lleuger’), tenim en compte que hem de descobrir el que ens queda a prop de casa i Tardienta és un lloc que mereix ser descobert amb més temps.
Agafem el biplaça per tornar cap a casa a dinar i des de la cabina, tenim unes vistes impressionants: rius, canals, camps verds, el panís ben alt i alguns camps de blat recén segats. Aquests camps ens recorden que som molt petits dins de tanta immensitat i que cal cuidar la terra que ens ha vist néixer si la volem veure créixer.

 

Dromedaris a l'aeròdrom de Tardienta

Vols veure-ho? Vols viure-ho? Contacta amb nosaltres 😉

Envia’ns un correu electrònic a: escola@clubaeri.net o bé truca’ns al 606 45 30 01 (Jimmy).