EspañolTothom coneixem algú (o potser ets tu mateix) a qui no li fa gaire gràcia haver d’agafar un avió/avioneta o que directament, té pànic a volar. La suor freda, les taquicàrdies i la dificultat per respirar s’apoderen de les persones que pateixen aquesta por, l’aerofòbia; una de les fòbies més comunes i més esteses. Segons dades de l’Organització d’Aviació Civil Internacional un de cada sis passatgers d’arreu del món té por a volar.
Però, com podem combatre aquestes sensacions que ens atabalen i no ens deixen viatjar tranquils? Anem a descobrir-ho!
Tenir molta informació
La desinformació és un dels causants del pànic a volar en avió. En el nostre cas, l’instructor que us portarà a fer la iniciació al vol, us explicarà cada pas que es farà i el funcionament de cada maniobra (enlairament, vol, aterratge), com funcionen els motors… (tot allò que vulgueu saber, només li heu de preguntar!). Segons expliquen els psicòlegs, tenir informació és molt positiu perquè s’imposa el pensament positivista sobre la situació i sentim que la tenim molt més controlada. És a dir, ens aporta seguretat.
Els avions poden volar sense motor
Sembla impossible, oi? Però és així.
En el cas que hi hagués una parada del motor, l’avioneta planeja. Hem vist massa pel·lícules d’acció en què a l’avió se li encén el motor i cau directe en picat, però ja us diem que no és res més que això, una pel·lícula.
Les ales de l’ultralleuger fan que es quedi suspès a l’aire i que vagi baixant poc a poc, planejant. A la vegada, el pilot pot avistar un camp alternatiu per dur a terme l’aterratge, maniobrar cap aquella direcció i poc a poc anar baixant. A més a més, a Lleida tenim molts camps de blat o d’alfals que són perfectes per si s’hagués de fer una maniobra d’emergència.
Està considerat el transport més segur.
Hi ha més de 100.000 vols diaris i una taxa d’accidentabilitat del 0,37%.Que és el mateix que dir que hi ha un accident per cada 2,7 milions de vols.
S’ha calculat per probabilitats que un passatger hauria d’agafar 3,1 milions de vols per patir un accident aeri, és a dir, volant tots els dies hauria de viure 8.500 anys (que, de moment, no és el cas :P) per poder arribar a aquesta xifra.
Si tenim por a volar ens hem de plantejar una qüestió molt simple: cada dia viatgem molts cops en cotxe, cada dia hi ha accidents de trànsit i això no ens fa agafar por a pujar-hi. Per què no tenim por? Doncs perquè tenim molta informació sobre el funcionament del cotxe, ho hem fet tota la vida i sentim que tenim la situació controlada i per tant, sentim seguretat.
Per tant, amb els avions hauria de passar el mateix si preguntem, ens informem i sobretot, si confiem amb l’instructor, que porta moltes hores de vol a les seves espatlles i podríem dir que volta més pels núvols que per terra.