Diuen que sempre hi ha d’haver un primer cop per a tot i, que la primera vegada mai s’oblida: el primer petó, el primer dia a la universitat, col·legi o institut, el primer cop que agafes el cotxe després d’aprovar l’examen de conduir o, com en aquest cas, la primera vegada que puges a una avioneta i… LA PILOTES!


Avui, us escriu la Marta, una noia de 22 anys i dels Alamús, part de l’equip de l’agència de comunicació de Red Flavors. Per què escric jo? Per dues raons:

Primer de tot, crec que una imatge val més que mil paraules i per això us porto un vídeo sobre la meva experiència amb un ultralleuger, fent el vol de 30 minuts de durada i amb un dels millors instructors, el Jimmy. I en segon lloc, i no menys important, perquè després de la imatge van les paraules i jo sóc d’aquestes que creuen que mil paraules també substitueixen a una imatge. 😉

 

 

Arribo a les instal·lacions de l’Aeroclub neguitosa, amb les papallones a l’estómac del primer cop; amb les emocions a flor de pell perquè pujaré per primera vegada a la part del davant d’un avió i volaré com un ocell. Per començar, el Jimmy m’ensenya com pujar a l’avioneta, primer un peu, després el cap… i apa, ja hi ets! Ell també puja i ens cordem el cinturó, mentre em va explicant quina raó d’existir tenen tots aquells botons que veig i no sé desxifrar. Engeguem el motor, i comencem a rodar per la pista d’enlairament. Això sí, abans d’enlairar-nos comprovem que tots els marcadors siguin correctes i a poc a poc, ens disposem a deixar el terra enrere.

Quan ja hem agafat prou altura, el Jimmy gira l’avioneta i posem direcció Els Alamús, el meu poble (que pertany al Segrià, però delimita amb el Pla d’Urgell), per poder veure’l des de l’aire.

Mirant-me’l i veient tots els carrers i carrerons on he crescut, comprovo que és més gran del que sempre m’havia semblat. Juntament amb el Jimmy, comentem vàries vegades que “tot sembla una maqueta i no existeix el caos”. És una sensació impressionant veure com tot flueix, com tot es mou en la seva pacífica i àmplia harmonia i sembla que el rellotge s’hagi aturat per uns segons.

Després de donar un volt pels aires del Segrià, retornem al Pla d’Urgell i anem direcció a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, un lloc ple de fauna, flora i aigua, molta aigua. Les pluges d’aquest mes de maig (que ja ho diuen: al maig, cada dia un raig) ens fan gaudir d’un paratge natural en el seu màxim esplendor en aquesta època de l’any. Seguim cap a Bellpuig, amb la Marta ‘al mando’ de l’ultralleuger, per veure com es dibuixa la silueta del Circuit de Motocròs i seguim direcció a un dels llocs amb més història de les terres de ponent: la fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Donem una volta per sobre d’aquestes preuades ruines i retornem cap a l’Escola de Vol, per donar fi a aquesta iniciació al vol i tornar a tocar de peus a terra (en el sentit literal i metafòric).


Gràcies Jimmy per haver-me fet viure i sentir la teva passió per volar, per solcar als aires i fer-ho passar d’allò més bé als que t’acompanyen.

El meu, va ser una iniciació al vol de 30 minuts de durada pel Pla d’Urgell i rodalies, però també compten amb un de 40 minuts, que van fins a la Vall d’Àger i un altre de 60 minuts, el més complet, que passa per Lleida i recorre tota la Vall d’Àger i el Congost de Mont-rebei.

Una magnífica experiència que recomano a tots els qui em pugueu llegir que no dubteu en anar a volar amb l’Escola de Vol La Serra.